Més enllà de la comèdia

Avui escrivim una notícia molt especial. Més enllà de la comèdia, vol explicar la història de dos còmics amb problemes de visió i com afronten el seu dia a dia i els espectacles amb aquesta minusvalidesa.

Des de Gran Túria volem donar un enorme agraïment a aquestes dues persones de les quals vam aprendre tant i sobretot vam passar una magnífica i divertida vetllada.

Començarem amb David Cabezas, que ens explicava el següent:

Jo sóc cec ara, però vaig néixer bé. Em van ficar en una incubadora i per una negligència medica, no em van tapar els ulls i no hi veig des de llavors. Vaig néixer prematur també. Sempre m’ha agradat fer riure, m’agraden les coses naturals, m’agrada dir les coses tal com les pense, m’agrada imitar des de ben petit, sempre m’ha agradat la ràdio. De fet entre a la comèdia per la ràdio. Escoltava Cruz i Raya tant a la televisió com a la ràdio.

Des de ben petit vaig estar a emissores valencianes tant municipals com locals. Ara sóc al Play Radio Valencia, en un programa que es diu El que faci falta, jo faig una secció que es diu La Capsulita del Humor que són imitacions cada dia de dilluns a divendres. També he estat en altres emissores sempre com a imitador.

La comèdia a nivell d’escenari, hi entre perquè un dia escoltant Los 40 Principales, es necessitaven humoristes, em presento al càsting d’El Rey de la Comedia, de 52 persones de tot Espanya, se’n van carregar 32 en què jo estava ficat. No vaig arribar a passar.

I com que em va agradar molt vaig anar a la televisió a un programa que es diu Tienes Talento presentat per Nuria Roca i els 4 jurats em van dir que sí. També he estat a Got Talent, i els jurats em van dir que sí. Faig el que m’agrada, què és fer riure. Hi ha gent a qui li agrada i gent a qui no. En tot moment ho faig amb respecte i sempre amb el màxim de sentit de l’humor que crec que és el que impera en aquest tipus de coses.

I bé la comèdia pel que fa a la meva ceguesa, segons Eva Hache, diu que m’aprofite de la meva ceguesa, jo no li vaig voler contestar. Li hauria dit que per a 2 minuts que m’ofereixen a la televisió he de demostrar una cosa diferent, una cosa que ningú fa. No hi ha cecs còmics, entre nosaltres fem humor, entre nosaltres ens diem coses com “Ja ens veurem”. Una altra cosa molt diferent és que jo faci un espectacle humorístic, on barregi l’humor de la meva persona, amb imitacions, amb música i amb acudits.

Crec que la comèdia és com tot, les dones, sembla que a poc a poc s’endinsen més en aquest món. Però la diversitat i la inclusió, en realitat, un còmic cec no els fa gràcia a segons quina persona. Als companys fins i tot de vegades diuen sempre explica les seves coses de cec. De vegades m’he sentit una mica inferior, però seguisc fent el que m’agrada. I a tot arreu hi ha gent que li agrada i gent que no. Tampoc pense agradar tothom. Isc a fer gaudir el públic. A nivell econòmic és important guanyar, però és més important el feedback entre el públic i tu. I a Gran Túria vaig tenir una adrenalina que vaig estar tota la nit sense dormir, per bé que s’ho passi i ho passo la gent. Això és impagable. La mesurava i les seves limitacions

I seguim amb Lady Tabu:

Sóc Angeles Navarro Blanco, tinc moltes etiquetes, entre elles, la d’#escriptora, #còmica i a més tinc #BajaVisión. Sí, m’estic quedant cega a causa d’una malaltia congènita degenerativa anomenada Retinosi Pigmentària.

Des de sempre he sentit i percebut el món amb certa sensibilitat artística. Quan era petita, els meus regals sempre eren cartes i no dibuixos. Em vaig inscriure molt jove a l’escola de teatre de la meva ciutat, volia ser actriu de telenovel·les. I com no tenir aquesta aspiració? Vaig néixer a Veneçuela, un país conegut mundialment per la seva producció dramàtica als anys vuitanta i noranta del segle passat.

Van transcórrer moltes llunes i molts sols fins que vaig decidir apostar per treballar en la meva passió, l’escriptura. Estava decidida a escriure una novel·la romàntica l’eix central de la qual seria, el poliamor. A la investigació, em vaig adonar que tenia dificultats per arribar a l’orgasme i vaig decidir escriure relats d’autodescobriment, fantasies de la societat i temes que encara avui aconsegueixen enrojolar moltes persones a l’esfera pública.

Aquests relats es van convertir en una antologia “Els àngels també veuen porno”, publicada per l’editorial Con M de mujer. Per presentar el llibre, vaig escriure un monòleg titulat #Desenchufada, que explica la història de la meva anorgàsmia i la seva vinculació amb el llibre. He presentat el monòleg a València, Madrid i Barcelona. M’ho passava tan bé a l’escenari que vaig voler provar fins on podia arribar escrivint comèdia. I així vaig, ja han passat deu mesos des que vaig pujar a provar material de comèdia en un bar de València.

Lidiar amb les meves passions i les meves limitacions, no és fàcil. No tinc independència de moviment, sempre depenc de l’ajuda dels altres per pujar i baixar de l’escenari, per al trasllat fins als bars i els teatres. Les meves amigues m’ajuden a maquillar-me, arreglar-me les ungles i els cabells. La bona notícia és que he comprovat a la meva pròpia pell que els éssers humans estimen ajudar els altres, si t’atreveixes a demanar ajuda.

I encara que la limitació visual sembla gran per desenvolupar-me als escenaris de comèdia, ser dona de vegades resulta més limitant. Encara que això, per sort, està canviant, encara avui, la comèdia és un mitjà on solen tontejar més homes que dones i a més, hi ha molts estereotips sobre l’humor femení.

Posar-me dreta, sola, en un escenari, envoltada de públic, amb ganes que riguin dels meus acudits, sincerament és una de les coses més difícils que he fet en tota la meva vida i el meu objectiu com a còmica és passar-m’ho bé amb un material reflexiu i intentar que altres dones tinguin els ovaris d’escriure comèdia i pujar a l’escenari a explicar açò que les fa felices o infelices, mostrar-se autèntiques, vulnerables. La veu de les dones ha de transcendir allò domèstic i allò privat, per poder continuar obrint esquerdes al mur de contenció en el qual encara estem subjectes.